dimecres, 27 de juliol de 2016

El il·lusori sabor de la maduixa




A que sap la maduixa? La pregunta no és intranscendent, ni la seva resposta evident. Si reflexionem tan sols uns instants, ens adonarem que la maduixa, no sap a maduixa. En realitat, el gust que associem a aquesta fruita vermella, no és el seu, si no un sabor fictici, imaginari. En ocasions, la complexitat amb què el nostre cervell determina com és la realitat física que ens envolta, ens sorprèn amb associacions inesperades. A tot allò que veiem, olorem, assaborim o toquem, el nostre cervell li afegeix una infinitat de dades, prèviament processats, que els dota d'un o altre significat.

El sabor a maduixa que la nostra memòria organolèptica identifica, és il·lusori; és el del gelat en cucurutxo, del iogurt de sabors, del xiclet, del salvavides i la pilota de plàstic, de la platja a l'estiu i l’aftersun, del dentifrici infantil i la gominola més dolça, del pastís d'aniversari i la melmelada de la torrada amb mantega. I és que aquest sabor maduixa, com succeeix també amb altres fruites, com la llimona o la taronja, a estat dissenyat i sintetitzat, un concepte industrialitzat; més que el gust d'una fruita, és el d'una actitud, un estat de consciència alegre i despreocupat; és un gust càndid, ingenu, que ens suggereix certs aspectes del plaer més innocent, mes fàcilment desitjable, mes suggestiu, i probablement, el sabor maduixa, és el del primer petó. Aquell original, primerenc petó quasi infantil, tebi, adolescent, tremolós.

La maduixa en si mateixa és però, la més suggestiva de les fruites; el seu color vermell intens, passional, i el seu sabor natural, fresc i fragant, dolçament acidulat, predisposa, a traves del paladar, a jocs de seducció i plaer adult. I si cobrim la maduixa amb un vestit setinat de suau i brillant xocolata, o potser la submergíssim en les bombolles d'una copa de xampany, llavors, tota la innocència d'aquesta fruita desapareix i es converteix en sensual llaminadura.


Minestrone de fruits del bosc amb crema de maduixes



Ingredients per 6 persones:

125 g gerds
125 g mores
125 g aranyons
125 g groselles
500 g maduixes
350 g sucre
200 g licor menta
7 fulles de gelatina
1 llimona

Elaboració:

En primer lloc prepareu les gelatines. Netegeu 250 g de maduixes i 125 g de sucre, tritureu fins aconseguir una crema fina i lluenta. Poseu la mitat de la crema en un bol i escalfeu-la lleugerament dins el microones. Desfeu en la crema tèbia 4 fulles de gelatina que tindreu prèviament remullades. Barregeu amb la resta de crema i refredeu en un motllo rectangular en fred fins que qualli. Escalfeu el licor de menta i barregeu-li 100 g de sucre, afegiu després 3 fulles de gelatina també prèviament remullades i refredeu en un motllo rectangular.

Per fer la crema de maduixes netegeu els 250 g de maduixes restants i tritureu-los amb 125 g de sucre i la llimona ben pelada, sense cap rastre de la pell blanca. Passeu-la per un colador fi i reserveu-la en fresc.

Serviu en 6 plats fondos un cullerot de crema de crema de maduixes . Distribuïu amb harmonia les diferents fruits del bosc i poseu pel mig uns dauets de les dues gelatines.

Podeu servir aquestes postres posant una bola de un bon gelat de mascarpone o altre formatge. També podeu decorar-lo amb unes boniques flors comestibles i uns brots de menta fresca, que faran mes festiu el plat.