Primavera verda a la cuina

Diccionari de la llengua catalana.

Verd - a 11 adj. [LC] Del color de l’herba tendra o d’un color consemblant més o menys clar.  4 adj. [LC] Propi dels primers anys de vida, de la joventut. 
5 adj. [LC] Excessivament lliure, obscè. Explicar un acudit verd. Una pel·lícula verda. 
7 m. [LC] Part verda d’un vegetal, fullatge, herba. No menjar-se sinó el verd.

Al principi, la primavera és verda, però no d'un sol verd, un de  qualsevol, sinó un que es difumina pel paisatge en mil matisos diferents, un verd que s'adequa a cada espai del territori, a cada un dels tons de la llum del Sol,  que ara és més càlid i constant; un verd que és més intens com més t'acostes a ell, un verd que representa la vida renaixent en les entranyes de la terra,  després de la letargia del fred hivern. Per això, la primavera vesteix els seus camps de verd, com la tela d'un impressionista sobre la que després, pintarà tots aquells colors que fan d'aquesta estació, les més acolorida i rutilant del calendari. Vermells primer, amb grocs, després els blaus i malves, els taronges, l'arc de Sant Martí sencer. Però a l'abril, la primavera és verda.

I verd és també la primavera gastronòmica en el seu inici; com les faves i pèsols, subtil joc de sabors dolços i amargs; els turgents espàrrecs de marge,  o de cultiu, les mongetes tendres o els petits espinacs que formen amanides, verdes. Són les noves verdures, el renaixement de l'horta fresca per a una cuina que ve de gust, que es necessita més lleugera, més dietètica, capaç de depurar els cossos adormits després de l'hivern i preparar-los per afrontar la calígula  de l'estiu, una cuina amb vegetals verds, plens de vitamines i minerals que alliberen toxines i proveeixen noves energies.

Verd clorofil·la, verd com un vell que desitja ser jove, verd  com les plantes nounades, verd com els diners, verd com els prats lliures, com el cinema eròtic, verd com l'enveja, verda esperança.

Bacallà en verd

Per a 4 persones

4 lloms de bacallà (aproximadament uns 600 g.)

1 manat d'espàrrecs verds

2 manat d'alls tendres

150g. de mongetes verdes

150g. de pèsols desgranats

1 patata nova,  mitjana

100 d de nata liquida (opcional)

Oli d'oliva extra verge

Herbes aromàtiques fresques

Elaboració

Poseu  en una cassola 1l d'aigua a bullir amb una mica de sal. Coure-hi les mongetes verdes deixant-les  al dente, retireu-les i refredeu-les en gel. Escorreu-les  i reserveu-les. Feu el mateix amb els pèsols i amb un dels manats d'alls tendres, que prèviament haureu netejat i tallat en tres o quatre trossos.

En el brou de verdures resultant, escaldeu els 4 trossos de bacallà durant cinc minuts. Tragueu-los i reserveu-los coberts. Trossegeu els espàrrecs, retirant la part blanca més llenyosa; feu el mateix amb els alls tendres restants i talleu la patata a daus. Poseu a coure  tot en el brou de verdures i bacallà. Tritureu-lo finament, si pot ser en un Thermomix o similar, afegint un rajolí d'oli d'oliva i posant a punt de sal. Si voleu, podeu obtenir una salsa mes cremosa  afegint la nata liquida.

En una paella gruixuda, salteu les verdures verdes amb una mica d'oli d'oliva, retireu-les  i reserveu-les calentes. A la mateixa paella, poseu  una mica de  crema de verdures, i escalfeu dins,  a foc suau,  els trossos de bacallà cinc o set minuts més. Serviu  disposant el bacallà cobrin-lo en forma bonica  amb les verdures saltejades i si voleu, decoreu amb uns brots verds de herbes aromàtiques fresques o  unes fulles d'espinacs tendres o una altra amanida de primavera, fins i tot, si voleu fer-ne ostentació de la primavera, afegiu unes flors, comestibles, es clar.