11 de setembre 2012
Si com s'ha dit moltes vegades, la cuina és el paisatge a
la cassola, és evident que la referència no és només al paisatge físic, sinó al
paisatge entès com el territori, la gent que l'habita, i la manera com el
gestiona. Tot això unit és el paisatge cultural, allò que marca el tarannà d'un
poble, d'una nació. Es pot dir per tant, que els receptaris tradicionals són
sens dubte la millor expressió del caràcter d'una nació, i els cuiners,
d'alguna manera també, autèntics representants al món de la nostra nació.
Alguns països ho han tingut sempre molt clar, França, per exemple, ha atorgat les
més altes condecoracions als seus grans
cuiners, i ningú dubta que aquets, són grans representants, orgullosos, del seu
país.
És el moment que els cuiners catalans, tots els que ho
són o se senten com a tals, fem gala i bandera de la nostra catalanitat davant
del món, i presumim, perquè podem, que la nostra cuina, potser la més antiga
d'Europa, i sens dubte una de les més importants del món, és la cuina catalana,
i cap altra. I no només la cuina tradicional, la domèstica, la de pagès, si no
tota la cuina, inclosa la més avantguardista, que no per nova o immediata,
deixa de ser fruit de la nostra manera d'entendre la cuina, la vida, el país .
Ha arribat el dia en què cal prendre partit. Els cuiners
catalans estan entre els millors cuiners del món, ningú ho dubta, i ningú ens
pot arrabassar aquesta veritat i aquest orgull, i molt menys, posar a aquests
cuiners en el mateix grup dels cuiners espanyols, també molt bons, molt amics,
però d'un altre país . Reivindiquem la nostra catalanitat, els més humils dels
cuiners anònims, i aquells que omplen portades a tots els mitjans mundials. Fem
dels grans cuiners nostres ambaixadors, és l'hora, no hi ha excuses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada